LA MOMA

És de matí quan comença la història en una alqueria de l'Horta de València. Xavi i la seua dona Xus, són una parella d'uns quaranta anys que intenten viure de l'agricultura. Ell se'n va a l'hort a treballar com cada dia. Està carregant el seu vell cotxe de més de quinze anys. Ella, encara en bata, li dóna l'esmorzar i li diu que la cride després si se li complica la faena i tardarà en vindre a dinar. Ell li contesta que no té saldo, que ha d'anar a València a carregar el mòbil. Ella s'enfada perquè porta amb el mòbil sense saldo més d'una setmana. Discuteixen i Xavi se'n va amb cara de pomes agres.
Xus es queda en casa i està mirant internet. Busca informació sobre un rumor que hi ha de que van a expropiar algunes de les terres per fer un centre comercial, però no troba res. Pensa que hauria d'anar a la ciutat a informar-se sobre el tema, però el cotxe l'ha agarrat Xavi li fa molta peresa anar en bici.
En l'hort Xavi ha estat treballant tot el matí i és hora d'esmorzar. Puja al cotxe pega un mosset del que Xus li ha preparat. Però de seguida ho deixa estar. De la cartera treu una bosseta de plàstic i es fa una ratlla de cocaïna. Ix del cotxe satisfet i pletòric quan veu en una sèquia una cosa que l'encurioseix. És un gos mort. Està ple de sang. Més avant troba un munt de rates i algun gat en les mateixes condicions.
Quan torna a casa per dinar li comenta a la dona el que ha vist. També coses que es comenten al bar de la cooperativa, com que ja s'havien trobat més gossos morts fins tot una haca en les mateixes condicions. Diu que això deu de ser la Moma, que és un ésser fantasmagòric que va vore un del bar una nit. Una dona vestida de blanc amb robes llargues i la cara tapada. Xus, sarcàstica se'n burla. Diu que són tots una colla de borratxos, que no li agrada gens eixa gent amb la que se junta, que són molt fantasiosos, com aquella història que contava un dels seus amigatxos de que havia vist una serp amb pèls. A Xavi no li senta gens bé els comentaris de Xus es cabreja. Es queixa que una altra vegada ha fet pitam de pollastre a la planxa, que la dona té massa manies de que està grossa. Si tinguérem diners, diu ella, podríem comprar altres coses. Ix el tema de l'expropiació dels terrenys la cosa es caldeja. Ell no voldria que li expropiaren, l'acusa de tindre pardals al cap. Ella està farta de la vida quasi miserable que porten. Ell es cabreja, s'alça de la taula, amb el dinar per acabar i se'n va a dormir la migdiada.
Quan es desperta són vora les quatre o les cinc. Ella està arreglant caixes de verdures en el garaig. L'ha sentit i pensa que s'ha casat amb un gandul. Ell es fa un cafè encara endormiscat. S'asseu al porxo de la casa i treu el guitarró. Toca alguna peça com una jota o un fandanguet. Ella el sent i s'anima. S'arromanga el davantal i va vora ell i es fica a ballar alegre i despreocupada. És un moment dolç i idíl·lic. Es fica carinyosa i s'asseu als genolls d'ell, que intenta continuar tocant. Ella li fa arrumacos i davant la indiferència d'ell li pega un pessic de desfici. Li fa mal i ell s'alça molest. Ella li recrimina que ja no fan tant l'amor com abans. Ell no vol parlar i ella es molesta més i l'acusa de que és un viciós, insinuant que se'n passa consumint farlopa. Ell es torna a cabrejar i agarra el cotxe per a anar-se'n al bar de la cooperativa. Ella es queda plorant.
Com que estem en el final de l'any ja fosqueja. Ell ha parat en un caminal apartat. S'està fent una altra ratlla dins del cotxe. Quan tira mà a arrencar el cotxe no funciona. Es caga en tot, ix i comença a pegar-li patades al cotxe. S'en va renegant, diguent entre dents que ell se'n va al bar per collons.
De sobte en mig del camí es troba un cadàver d'un home, ple de sang com els animals que ha trobat de matí. S'acollona molt, li entra el pànic i agarra el telèfon per cridar la policia, però no té saldo. Cagant-se en la mare que va parir el mòbil el reballa i se'n va cap a casa. El vent sacseja uns plàstics que hi han en un hort. D'entre els plàstics, fantasmagòricament apareix la Moma. El rumor era real. L'ésser s'acosta cap a Xavi i este eixint de la paràlisi momentània arrenca a córrer esperitat.
Arriba a casa molt nerviós. Sense donar explicacions agarra el mòbil de Xus i crida la policia. La explicació és confusa i li diuen que els espere en casa. Xavi li conta a Xus la història i ella se'l mira farta i pensant que el seu home està mal del cap.
Esperen dins de casa. Ell no la deixa eixir. Està tornant a parlar amb la policia, cridant perquè tarden molt. Està histèric. Agarra una aixada i decideix anar a casa del veí. Ella decideix quedar-se i no participar dels deliris del seu home.
Passa una hora i Xus preocupada se'n va a buscar-lo amb una llanterna. En un camí veu una figura i en il·luminar-la veu la Moma damunt de Xavi xuclant-li la sang. La Moma s'aparta de la llum perquè li molesta i Xus molt nerviosa es carrega Xavi a l'esquena com pot i fuig del lloc, mirant enrere, histèrica, sense saber cap on va. Sent com la Moma la segueix.
Acaba en el riu nou del Túria, entre canyes, dolls d'aigua i pedres, exhausta, caiguent i demanant a crits l'ajuda dels cotxes que passen pels costats i pels ponts del riu.




David Carboneras